Cada un neix i es fa, som part d,un univers en constant evolució. 

Tots estem conectats. Establim un diàleg, una xarxa de serveis entre persones.  Som a una nova era on els robots ens sustituiran en moltes coses…menys en el pensament simbòlic que és possible gràcies a la nostra corporalitat.  La simbòlica, la creativitat és exclusiu del ser humà. Sols nosaltres necessitem ho inútil, un entorn de coses maques. L’art té aquesta funció simbòlica.

Y, qué va voler dir Warhol amb “Brillo”? (capses de sabó). S’han difuminat les barreres entre ho útil i l’art. L’art està en els objectes ordinaris. Podem crear un entorn de coses maques amb el gest, la higiene, l’arreglo personal el menjar, els objectes qüotidians, la casa…  Aquesta és una tasca que requereix inventiva i originalitat. Netejo, tapo, ensenyo, exhibo, adorno el meu cos. Quan faig la meva llar, m’estic vestint.

 Aquí topem amb un prejudici multisecular. Sols és valuós l’èxit reconegut, els diners, el contracte laboral i la realització personal. Per exemple a Catalunya, si no produeixo és que no existeixo o estic frustrada.

 Tots tenim la vocació universal de fer família, de fer llar. per qué costa d’entendre? perque és part del desenvolupament i maduresa humana. Cal asumir limitacions, càrregas i responsabilitats envers la família, la societat i el món. Estimar l’ànima i estimar el cos.