CECÍLIA VALLÈS
A mida que fem anys anem descobrint les realitats de la vida. Un aspecte són les normes de fer una vida profitosa, ser una persona assenyada i adaptar-se a les convencions socials. Però altra cara de la vida és l’absència de responsabilitat en què es pot viure un aspecte tan important de la vida com és la creació.
Llibertat, autenticitat, diàleg
Les normes socials són necessàries però secundàries, perquè la passió pel viure les deixa arraconades: els valors tradicionals de la productivitat són morts quan no se’ls dóna nova vida amb cada vida. I la vida són dos dies, i ja n’ha passat un: siguem creatius!
El valor màxim de la vida és ser útil als altres, aportar alguna cosa a la comunitat. I què es pot aportar altrament que un mateix? Des de l’autenticitat hi ha una transmissió de valors i de serveis que el productivisme no percep.
Viure amb la llibertat radical de fer el que em dóna la gana, el que surt de dintre, és viure amb creativitat. Treballar els camps on hi trobo un interès, una veritat per descobrir, una llum nova per il.luminar el nostre món, un punt de vista oblidat, és la meva manera de retornar a la societat tot allò que m’ha tramès especialment a través de la família.
Els referents
Miro els meus germans i les seves dèries, i veig que vaig ben acompanyada en aquest camí de creació i llibertat. Pares, oncles, avis i besavis ens ho han ensenyat sense paraules. Formar part d’ArtValles amb les germanes em fa sentir recolzada i em permet gaudir de l’obra conjunta: entre totes, abastem coneixements molt diversos, que compartim amb facilitat. Ens comuniquem tan be, quan després de bones converses acabem dient… “és que semblem germanes!”
Tots tenim uns referents, i el meu referent indiscutible és la meva tia i padrina Mia Botey Guarro, que mig vivia a Cerdanya i mig pintava flors de muntanya pirenaica. No gastava dècimes de vida en assumptes que no li interessaven, i en canvi dedicava totes les seves energies a les seves passions: el dibuix, el batik, l’arqueologia, les pedres, els animals i les muntanyes. I ens ha regalat un llibre tresorós, la Petita flora de la Cerdanya, que és tot un camí de vida. L’any 2016 va rebre el premi Egozcu, un reconeixement del Grup de Recerca de Cerdanya, que acaba de publicar-li una entrevista que retrata la seva incansable curiositat, treball perfeccionista i senzillesa de vida.
La comunicació cultural
El meu camp d’expressió preferit és la divulgació cultural, que em permet un diàleg amb la societat. La transmissió cultural del coneixement adquirit amb llibertat i autenticitat és humanitzador, apropa a la gent a la comprensió del món i l’allunya dels estereotips de les ideologies alienants.
Els camps pels què últimament m’estic expandint són la didàctica del món clàssic, els arxius familiars i inevitablement la relació de Catalunya amb el seu estat, les llengües minoritàries ibèriques i la nostra història colectiva. I per suposat, la història del tren català.
Continuo aprenent de psicologia infantil, morfopsicologia, la didàctica a partir dels interessos, la vida de les plantes i la relació del cicle solar i llunar amb la vida quotidiana que tan be coneixen els pagesos, i encara em perviu l’interès pels tipus de roques i muntanyes perquè no m’acaben de quallar els coneixements. M’esforço a aprendre els nous llenguatges d’expressió audiovisuals. Em queda retornar al cultiu del punt de creu i el petit point, l’aquarel.la, l’escultura, la flauta travessera, el cant coral i dedicar-me d’una vegada a fer punta de coixí. I el que no acabarà mai, la recerca assedegada de l’Esperit.
De tant en tant vaig escrivint i penjant les meves troballes, especialment en aquests llocs:
Sobre arxius familiars: https://arkiablog.wordpress.com
Sobre el primer tren de Catalunya i Espanya: http://www.biada.com/
Sobre el món grec, un blog col.laboratiu amb els meus alumnes: https://solosequenosenada99.wordpress.com
BCN PAINTING
Barcelona a la teva paret