L’espurna

Som tres germanes amb passió per la creativitat. L’art és una manera de viure en llibertat. L’entorn familiar ens ha ajudat a trobar un camí personal per viure la vida de manera creativa. Avis pintors, poetes, músics, fotògrafs, arxivers… en han permès gaudir d’un intens contacte amb la cultura. Botànica, muntanya, conreus i bestiar ens han mostrat des de petites la part més autèntica i rica de la natura que ens inspira. Àvies i besàvies que dins les limitacions de la condició femenina dels seus temps van aconseguir una expressió i participació en la vida pública més enllà de l’àmbit casolà.
Hem rebut toda aquesta tradició i no viuríem fidels a nosaltres mateixes si no la continuéssim.

Un lloc per a la creació

AL COR DE POBLENOU
Fa temps que desenvolupem les nostres tasques creatives sense un lloc específic per trobar-nos. Des de 2017 disposem de l’estudi ArtVallès al carrer Pallars 152, principal 1ª, Poblenou, que ens facilita no només la creació sino també la difusió de les nostres activitats. Hem reformat un antic pis de propietat familiar per convertir-lo en un senzill però ampli i lluminós local on podem acollir totes les persones del nostre entorn, amics, familiars i coneguts, per celebrar-hi trobades culturals: artístiques, literàries, d’història local, etc. Tres generacions de la nostra família han viscut al Poblenou, beneficiant-se de l’embranzida industrial que s’hi va desenvolupar des de la segona mitat del segle XIX.

El nostre rebesabi Anton Serra i Pujol, un pagès de Rubí, va venir de ben jove a treballar a Sant Martí de Provençals com a jornaler. Allà es va casar amb Anastàssia Mas Guardas, d’una família de Sallent també establerta a Sant Martí. Van tenir dos fills, el nostre besavi Emili i la seva germana Montserrat. Anton venia del món rural, que vivia temps de profunda crisi a causa de la filoxera i de la política extractiva del govern espanyol (l’agricultura no estava protegida sino que depenia del ministeri d’hisenda). Els joves pagesos no els faltava ni inteligència ni capacitat de treball. Sant Martí va donar la possibilitat d’empendre i prosperar. A final de segle Anton ja tenia el seu propi taller de blanqueig tèxtil, que va regentar fins la seva mort l’any 1916. El negoci va passar al seu fill Emili, que es va casar amb Montserrat Sian Rovirosa, i entre els dos van fer prosperar el negoci, afavorits per la gran demanda de productes tèxtils durant la primera guerra mundial. Montserrat Sian era la nostra besàvia, i constitueix per nosaltres un model de dona activa i emprenedora superant les dificultats de la seva vida.

Montserrat Sian Rovirosa

Montserrat Sian vivia a Gràcia amb els seus pares Miquel Sian Laffont, d’origen francès i de professió ferroviari, i Maria Rovirosa del Vendrell. Va quedar orfe als 20 anys, i es va casar amb Emili Serra Mas. Van tenir tres fills: Joan, Anton i Rosa. Vivien a la fàbrica tèxtil del carrer d’Almogàvers 163, de Poblenou i es dedicaven cos i ànima al negoci, tot i que procuraren una educació exquisida per als fills enviant-los a bons col.legis de Barcelona. Els anys vint van ser molt pròspers per al negoci, però els anys trenta van portar la desgràcia i el dolor a la família. El fill Anton va morir de malaltia l’any 1934, i el fill Joan va ser assassinat el 23 de juliol de 1936 per un antic treballador. Després de la guerra van recuperar La fàbrica que havia estat colectivitzada, però el seu marit Emili va morir el 1944 deixant-la sola al capdavant de l’empresa.

BCN PAINTING

Barcelona a la teva paret